PROPOSTA D’ACORD DE SUPORT I ADHESIÓ A L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

PROPOSTA D’ACORD DE SUPORT I ADHESIÓ

A L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

El Grup Municipal de Solidaritat Catalana per la Independència i el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya- Acord municipal, d'acord amb allò que preveu l'article 103 del 5 de juliol 21/2002 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, presenta aquesta proposta al Ple a fi que sigui debatuda i si s'escau aprovada en el decurs del proper Ple ordinari de l'Ajuntament de Premià de Dalt.

Fem constar que "Premià de Dalt per la Independència (ANC)" i "Premià de Dalt Decideix" també es sumen a aquesta petició.

Així com, que aquesta proposta és oberta i es fa extensiva a la resta de Grups municipals i a totes les entitats que s'hi vulguin sumar.

Com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que va comportar una modificació de continguts que retallaven l’àmbit d’autonomia dels nostre país, va sorgir un moviment entre els municipis de Catalunya que va comportar la declaració de municipis moralment “exclosos” de la Constitució Espanyola, recollint d’aquesta manera el sentit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.

Aquest ajuntament fou un dels que van aprovar la moció, declarant Premià de Dalt com a Municipi moralment exclòs de la Constitució Espanyola.

Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1 proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural”.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses  i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides”.

Tenint en compte que el Decret 110/1996, de 2 d’abril, regula la constitució d’organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics.

Tenint en compte que la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovada pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, disposa en el seu Títol XI, articles 133 a 136, que els ens locals tenen dret d’associar-se en concordança amb el que disposa l'esmentat Decret 110/1996, es proposa l’adopció dels següents acords:

PRIMER.  Acordar participar d'inici en les actuacions per constituir l’associació d’ens locals denominada “MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA” amb l’objecte de defensar l’assoliment d’un estat propi, els drets nacionals que corresponen a Catalunya i conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a decidir.

SEGON. Expressar la voluntat de l’Ajuntament de Premià de Dalt de concórrer a l’assemblea que elabori els estatuts que han de regir el funcionament de l’Associació. 

TERCER. Designar l’alcalde, com a representant d’aquest Ajuntament en l’Associació a constituir. Quan l’alcalde no hi pugui assistir, mitjançant resolució expressa, podrà delegar aquesta representació en un regidor.

QUART. Facultar el senyor alcalde president per signar els documents necessaris per l’execució del present acord.

El Ple decidirà.

Premià de Dalt, 28 de setembre de 2011

S'adjunta informació sobre l'Associació de Municipis per la Independència  i dels municipis que ja s'han adherit

Proposta per prendre mesures de protecció de l’oreneta cuablanca en el terme municipal de Premià de Dalt

El Grup Municipal de Solidaritat Catalana per la Independència d'acord amb allò que preveu la Llei municipal i de règim local de Catalunya, presenta aquesta proposta al Ple a fi que sigui debatuda i si s'escau aprovada en el decurs del proper Ple ordinari de l'Ajuntament de Premià de Dalt.

 
 

Introducció:

Una de les espècies d’ocells indicadores de qualitat ambiental és l’oreneta cuablanca. Espècie protegida, no només els individus sinó també els seus nius.

Darrerament s’ha fet un seguiment intensiu de l’espècia arreu de Catalunya, on s’ha pogut conèixer l’estat en què es troba.

Premià de Dalt no està envoltat d’una zona especialment favorable per a l'espècie, ja que no hi ha una zona agrícola extensa, molts habitatges són de nova construcció o estan rehabilitats i, finalment, hi ha poca disponibilitat de fang per a fer el niu. Tot i amb això, encara hi queden algunes colònies que són mereixedores d’una curosa protecció, no tan sols perquè la legislació vigent les empara, sinó per l’interès mediambiental que representa per  al municipi.

Una expressió de civilització la representa el grau de sensibilitat vers la protecció del medi natural, i ara, el municipi de Premià de Dalt, té l’oportunitat d’expressar-s’hi.

1. Legislació:

Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, inclou a l’oreneta cuablanca com espècies protegida  i la valoració econòmica  en cas de delicte sobre la fauna  100 € / exemplar.

Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, que protegeix tant  els adults com les cries i els ous. Cal tenir en compte que les espècies protegides ho estan tant si es troben a la via pública com si es troben en una propietat privada.

La Llei 42/2007 també protegeix els nius, tal com indica textualment en el seu article 52.3: "Queda prohibido dar muerte, dañar, molestar o inquietar intencionadamente a los animales silvestres, sea cual fuere el método empleado o la fase de su ciclo biológico. Esta prohibición incluye su retención y captura en vivo, la destrucción, daño, recolección y retención de sus nidos, de sus crías o de sus huevos, estos últimos aun estando vacíos, así como la posesión, transporte, tráfico y comercio de ejemplares vivos o muertos o de sus restos, incluyendo el comercio exterior".

2. Descripció de l’espècie

L'oreneta cuablanca és una oreneta més aviat petita de color negrós  i la panxa i la gola ben blanques. En destaca el carpó també blanc, que li ha valgut el nom. La cua és molt més curta i menys enforquillada que la de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica).

L'oreneta cuablanca es troba àmpliament distribuïda arreu del continent euroasiàtic. És una espècie migradora, que durant l'època de cria (primavera-estiu) es troba des de Portugal fins al Japó i des de la península Escandinava fins al nord d'Àfrica. A la tardor emprenen el viatge cap a les dues grans regions d'hivernada: l'Àfrica subsahariana i la península de Malàisia

Moltes persones encara trenquen els seus nius per evitar els seus excrements, que no són més que les pells seques (cutícules) dels insectes que s'han cruspit.

Per mitigar el "problema" es pot posar una lleixa de fusta al dessota de cada niu. En aquesta lleixa s'hi apilonen els excrements i s'evita així que caiguin sobre tendals, balcons o d'altres béns materials (taules i cadires de terrasses, etc).

Cria a l'interior dels nuclis urbans, a les façanes dels edificis, o bé en cingleres i penya-segats en zones de muntanya. Tot i que el seu origen està en els ambients naturals, ja fa molts anys que el gruix de les orenetes cuablanques crien en medis urbans (d'aquí el seu nom científic: Delichon urbicum). La dependència dels ambients urbanitzats per criar fa que es concentri sobretot a les grans planes i a les valls més humanitzades, tant a la costa com a l'interior. Pot colonitzar qualsevol carrer dels nuclis de població petits i mitjans però a les grans ciutats es sol situar a les zones perifèriques ja que la distància a les àrees d'alimentació -camps oberts- i als punts de subministrament de fang -llits de rius i rieres, desembocadures, marges d'estanys, etc- representen uns factors limitants de la seva distribució.

S'alimenta exclusivament d'insectes que captura en vol, en general a força més alçada que la resta d'orenetes. El règim alimentari i els consegüents beneficis que ens aporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional com internacional.

3. Situació biològica de l’espècie

En el seu informe de 2005   SEO/Birdlife indicà, ja, una tendència poblacional negativa estadísticament significativa per a aquesta espècie.

En el nucli urbà de Premià de Dalt hi ha un reduït nombre de nius localitzats, principalment, en el centre (carrer J. de Segarra) i a la zona de Can Figueras (carrer  de les Moreres).

La colònia està registrada en el projecte Orenetes de la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa de Catalunya: http://www.orenetes.cat/especie.php

Aquests nius han estat  destruïts de manera reiterada, amb vulneració de la legislació de protecció actual.

El nombre de nius observats no passa de la dotzena i, en els darrers anys, s’ha observat un declivi,  tal i com s’ha comprovat en successius inventaris.

La colònia residual de Premià de Dalt ho és pel fet que la majoria de les cases estan rehabilitades i no hi ha disponibilitat d’espai per a fer niu, però, segurament, una altra causa és la manca de llocs per a obtenir fang.

La compatibilitat dels nius amb els habitatges es pot llegir al web de la Generalitat de Catalunya,

http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Fauna,%20flora%20i%20animals%20de%20companyia/Fauna%20salvatge%20autoctona/Fauna%20salvatge/Problemes%20i%20solucions/Exemples%20dactuacions/Rehabilitacions%20de%20facanes%20o%20interiors/doc/correus.pdf

on hi ha moltes experiències que s’han dut a terme per a protegir els nius respectant les façanes.

Per tot això, es demana que es prenguin les mesures adients amb la finalitat de protegir els nius actuals i afavorir-ne la seva expansió.         

Acords:

• Des de la Regidoria de Medi Ambient, mitjançant les campanyes d'educació ambiental, el desplegament de campanyes temàtiques de sensibilització ambiental, ja sigui a nivell escolar o a la població en general i en general tasques de control del medi ambient i foment d'actituds més respectuoses amb l'entorn:

1. Informar i sensibilitzar a la població sobre diferents aspectes sobre la biologia i identificació de les orenetes de cua blanca, per conscienciar els propietaris dels edificis on hi ha nius per que no els malmetin, i per obtenir informació procedent de veïns i veïnes sobre la ubicació de nius.

2. Censar la població d'orenetes de cua blanca de Premià de Dalt integrant les dades en un sistema d'informació geogràfica, destinat al seguiment i gestió de les seves poblacions.

3. Intervenir a les zones problemàtiques que en determinats indrets puguin generar les colònies d'oreneta (per deposicions, enderrocaments d'edificis, etc.), proposant solucions que no comprometin la conservació de l'espècie ni el benestar dels ciutadans.

4. - Evitar les intervencions en les façanes on s’hi localitzin nius entre els

mesos de març a setembre. En qualsevol cas, es recorda que és necessària una autorització, que atorga el Departament de Medi Ambient i Habitatge, per retirar nius d’oreneta cuablanca, encara que les orenetes no hi estiguin criant en aquell moment.

5. Informar les escoles al Cau l'espolsada i als grups d'esplai d'aquest projecte i passar-los la informació adient de com construir nius artificials i de com col·locar-los a(www.orenetes.cat)

Premià de Dalt, 29 de setembre de 2011

S'adjunta informació sobre l'oreneta cua blanca, de com fer nius artificials, de com reduir les molèsties causades pels excrements, de com crear punts de subminstrament de fang, de les colònies qu ehi ha a Premià de Dalt...

Moció de rebuig a la Sentència del Tribunal Suprem Espanyol, ratificada pel TSJC, relativa a la incorporació del castellà com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya.

1. Moció presentada pels Grups Municipals de CiU, PSC, ERC-AM i SI de rebuig a la Sentència del Tribunal Suprem Espanyol, ratificada pel TSJC, relativa a la incorporació del castellà com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya.

 

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya,fet que ha estat ratificat per una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,que imposa un ultimàtum per al seu compliment. Aquest fet atempta clarament contra el model d’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys,basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un nivell de cohesió social acceptable.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per evidències empíriques en l’informe PISA 2009 de l’OCDE,en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials de Catalunya és elevat, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat Espanyol.

Aquest model educatiu ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català,llengua pròpia de Catalunya,respecte del castellà,en diferents àmbits socials i culturals,alhora que s’ha demostrat eficaç en l' acollida i la inclusió social dels infants i joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir la cohesió social de les nostres ciutats i pobles.

Per tot això,el Ple de l’Ajuntament pren els acords següents :

Primer : manifestar el rebuig a les sentències del Tribunal Suprem Espanyol i a la interlocutòria del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya,que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya.

Segon : mas del Parlament educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni altres similars que les puguin seguir.

Tercer: instar el Parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar el Govern Català a no fer cap pas enrere i a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Quart : fer saber aquest acords al Tribunal Suprem Espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Govern Espanyol i als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya,el Congrés dels Diputats i el Senat Espanyol,així com a la Plataforma Somescola.cat, impulsora d’aquesta iniciativa.