Proposta per prendre mesures de protecció de l’oreneta cuablanca en el terme municipal de Premià de Dalt



El Grup Municipal de Solidaritat Catalana per la Independència d'acord amb allò que preveu la Llei municipal i de règim local de Catalunya, presenta aquesta proposta al Ple a fi que sigui debatuda i si s'escau aprovada en el decurs del proper Ple ordinari de l'Ajuntament de Premià de Dalt.
 
 
Introducció:

Una de les espècies d’ocells indicadores de qualitat ambiental és l’oreneta cuablanca. Espècie protegida, no només els individus sinó també els seus nius.
Darrerament s’ha fet un seguiment intensiu de l’espècia arreu de Catalunya, on s’ha pogut conèixer l’estat en què es troba.
Premià de Dalt no està envoltat d’una zona especialment favorable per a l'espècie, ja que no hi ha una zona agrícola extensa, molts habitatges són de nova construcció o estan rehabilitats i, finalment, hi ha poca disponibilitat de fang per a fer el niu. Tot i amb això, encara hi queden algunes colònies que són mereixedores d’una curosa protecció, no tan sols perquè la legislació vigent les empara, sinó per l’interès mediambiental que representa per  al municipi.

Una expressió de civilització la representa el grau de sensibilitat vers la protecció del medi natural, i ara, el municipi de Premià de Dalt, té l’oportunitat d’expressar-s’hi.

1. Legislació:

Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, inclou a l’oreneta cuablanca com espècies protegida  i la valoració econòmica  en cas de delicte sobre la fauna  100 € / exemplar.

Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, que protegeix tant  els adults com les cries i els ous. Cal tenir en compte que les espècies protegides ho estan tant si es troben a la via pública com si es troben en una propietat privada.

La Llei 42/2007 també protegeix els nius, tal com indica textualment en el seu article 52.3: "Queda prohibido dar muerte, dañar, molestar o inquietar intencionadamente a los animales silvestres, sea cual fuere el método empleado o la fase de su ciclo biológico. Esta prohibición incluye su retención y captura en vivo, la destrucción, daño, recolección y retención de sus nidos, de sus crías o de sus huevos, estos últimos aun estando vacíos, así como la posesión, transporte, tráfico y comercio de ejemplares vivos o muertos o de sus restos, incluyendo el comercio exterior".


2. Descripció de l’espècie

L'oreneta cuablanca és una oreneta més aviat petita de color negrós  i la panxa i la gola ben blanques. En destaca el carpó també blanc, que li ha valgut el nom. La cua és molt més curta i menys enforquillada que la de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica).
L'oreneta cuablanca es troba àmpliament distribuïda arreu del continent euroasiàtic. És una espècie migradora, que durant l'època de cria (primavera-estiu) es troba des de Portugal fins al Japó i des de la península Escandinava fins al nord d'Àfrica. A la tardor emprenen el viatge cap a les dues grans regions d'hivernada: l'Àfrica subsahariana i la península de Malàisia
Moltes persones encara trenquen els seus nius per evitar els seus excrements, que no són més que les pells seques (cutícules) dels insectes que s'han cruspit.
Per mitigar el "problema" es pot posar una lleixa de fusta al dessota de cada niu. En aquesta lleixa s'hi apilonen els excrements i s'evita així que caiguin sobre tendals, balcons o d'altres béns materials (taules i cadires de terrasses, etc).

Cria a l'interior dels nuclis urbans, a les façanes dels edificis, o bé en cingleres i penya-segats en zones de muntanya. Tot i que el seu origen està en els ambients naturals, ja fa molts anys que el gruix de les orenetes cuablanques crien en medis urbans (d'aquí el seu nom científic: Delichon urbicum). La dependència dels ambients urbanitzats per criar fa que es concentri sobretot a les grans planes i a les valls més humanitzades, tant a la costa com a l'interior. Pot colonitzar qualsevol carrer dels nuclis de població petits i mitjans però a les grans ciutats es sol situar a les zones perifèriques ja que la distància a les àrees d'alimentació -camps oberts- i als punts de subministrament de fang -llits de rius i rieres, desembocadures, marges d'estanys, etc- representen uns factors limitants de la seva distribució.

S'alimenta exclusivament d'insectes que captura en vol, en general a força més alçada que la resta d'orenetes. El règim alimentari i els consegüents beneficis que ens aporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional com internacional.

3. Situació biològica de l’espècie

En el seu informe de 2005   SEO/Birdlife indicà, ja, una tendència poblacional negativa estadísticament significativa per a aquesta espècie.

En el nucli urbà de Premià de Dalt hi ha un reduït nombre de nius localitzats, principalment, en el centre (carrer J. de Segarra) i a la zona de Can Figueras (carrer  de les Moreres).
La colònia està registrada en el projecte Orenetes de la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa de Catalunya: http://www.orenetes.cat/especie.php

Aquests nius han estat  destruïts de manera reiterada, amb vulneració de la legislació de protecció actual.

El nombre de nius observats no passa de la dotzena i, en els darrers anys, s’ha observat un declivi,  tal i com s’ha comprovat en successius inventaris.

La colònia residual de Premià de Dalt ho és pel fet que la majoria de les cases estan rehabilitades i no hi ha disponibilitat d’espai per a fer niu, però, segurament, una altra causa és la manca de llocs per a obtenir fang.

La compatibilitat dels nius amb els habitatges es pot llegir al web de la Generalitat de Catalunya,
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Fauna,%20flora%20i%20animals%20de%20companyia/Fauna%20salvatge%20autoctona/Fauna%20salvatge/Problemes%20i%20solucions/Exemples%20dactuacions/Rehabilitacions%20de%20facanes%20o%20interiors/doc/correus.pdf

on hi ha moltes experiències que s’han dut a terme per a protegir els nius respectant les façanes.



Per tot això, es demana que es prenguin les mesures adients amb la finalitat de protegir els nius actuals i afavorir-ne la seva expansió.         


Acords:

Des de la Regidoria de Medi Ambient, mitjançant les campanyes d'educació ambiental, el desplegament de campanyes temàtiques de sensibilització ambiental, ja sigui a nivell escolar o a la població en general i en general tasques de control del medi ambient i foment d'actituds més respectuoses amb l'entorn:

1. Informar i sensibilitzar a la població sobre diferents aspectes sobre la biologia i identificació de les orenetes de cua blanca, per conscienciar els propietaris dels edificis on hi ha nius per que no els malmetin, i per obtenir informació procedent de veïns i veïnes sobre la ubicació de nius.

2. Censar la població d'orenetes de cua blanca de Premià de Dalt integrant les dades en un sistema d'informació geogràfica, destinat al seguiment i gestió de les seves poblacions.

3. Intervenir a les zones problemàtiques que en determinats indrets puguin generar les colònies d'oreneta (per deposicions, enderrocaments d'edificis, etc.), proposant solucions que no comprometin la conservació de l'espècie ni el benestar dels ciutadans.

4. - Evitar les intervencions en les façanes on s’hi localitzin nius entre els
mesos de març a setembre. En qualsevol cas, es recorda que és necessària una autorització, que atorga el Departament de Medi Ambient i Habitatge, per retirar nius d’oreneta cuablanca, encara que les orenetes no hi estiguin criant en aquell moment.

5. Informar les escoles al Cau l'espolsada i als grups d'esplai d'aquest projecte i passar-los la informació adient de com construir nius artificials i de com col·locar-los a(www.orenetes.cat)


Premià de Dalt, 29 de setembre de 2011

S'adjunta informació sobre l'oreneta cua blanca, de com fer nius artificials, de com reduir les molèsties causades pels excrements, de com crear punts de subminstrament de fang, de les colònies qu ehi ha a Premià de Dalt...